Si es vol ser bella com una geisha s’han de tenir en compte nou punts: ulls, boca, mans, cap, peus, esperit, postura, aire i veu. Si una dona controla els nou punts, té iki (bellesa).
Els ulls han de ser expressius, però s’ha de mirar sempre de manera indirecta. Se solen pintar de negre.
La boca ha de semblar una cirereta: roja, petita i brillant.
Als cabells es duen pentinats sofisticats, per això es dutxen a part, amb el cabell recollit.
El coll és una part del cos molt sensual al Japó. Les geishes se’l maquillaven deixant una part al descobert.
Les mans han d’estar netes, ben hidratades i s’ha de saber moure-les amb gràcia (recordeu la cerimònia del te).
Els peus també són un punt clau. Massatges i espardenyes d’estar per casa per tenir-los sans, i alerta a l’hora de caminar: passes breus i lleugeres.
Controlar la postura és tot un art. No s’han de creuar les cames perquè es formen varius, s’ha de seure lentament, amb l’estómac cap a dins, amb els genolls junts, etc.
I finalment, la veu. Fa referència tant a les paraules com a la manera de dir-les: el to, el ritme...
Ara, segons diu Carmen Domingo a Secretos de alcoba de las geishas, la geisha triomfadora té un estil descarat però elegant, que forma part d’una manera especial de vore la vida. És un estat refinat i innocent innat, que es perfecciona amb l’observació. Per posar un exemple, pot ser un cabell solt en un monyo perfecte, o que s’insinue la roba interior sense que s’acabe de vore, etc.
Es diu que per aconseguir iki s’han d’haver tastat els fruits dolços i els amargs de l’amor. Calen anys per aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada