A Secretos de alcoba de las geishas, Carmen Domingo ens informa sobre la vida de les prostitutes al Japó (Edo)
Després de treballar tota la nit, se’ls permetia dormir les primeres hores del matí. Per la vesprada, es mostraven a “l’aparador” per trobar, amb sort, un client per tota la nit en lloc d’haver d’acceptar-ne múltiples. Una sessió breu podia durar vint minuts.
Una anciana encenia un pal d’incens a la porta de l’habitació després de cada client (la paraula japonesa per a “pal d’incens” significa també “un rere l’altre”).
Les prostitutes estaven mal nodrides a causa d’una alimentació escassa i dolenta, la manca d’exercici i la poca cura que tenien d’elles mateixes. També estaven exposades a malalties venèries mortals. La vida útil d’una prostituta era curta: dels 15 als 19 anys. Als 20 anys la majoria estaven esgotades o malaltes i havien de sortir del barri del plaer. Era un problema perquè duien anys sense viure en societat. Les que sobrevivien treballant després dels 20 anys, veien caure el seu valor en el mercat, traslladant-se a un segment inferior de la indústria.
Ni tan sols eren tractades com a mercaderia duradora, com es desprén del poc interés que mostraven els gestors pel seu manteniment. No es reproduien a elles mateixes com a classe, encara que algunes quedaven embarassades. Aquest fet prova l’existència d’un ampli subministrament de xiquetes, procedents de famílies pobres, per substituir-les.
Per a l’home japonés dels segles XVII i XVII el sexe amb l’esposa és només per tenir fills. El sexe amb la “yujo” o “dona del plaer” és per a disfrutar. Les prostitutes pertanyen a aquesta categoria, i la resta de les dones, la majoria, a la segona: són les “jionna” o “dones de la terra”.
Les yujo tenien prohibit casar-se i tenir fills, mentre que les altres dones eren forçades precisament al contrari. És paradoxal que els homes admiraren les yujo com a deeses de la sexualitat i l’erotisme mentre que rebutjaven les altres dones, perquè la fertilitat i la maternitat eren sinònim d’avorriment i manca de sofisticació, foscor, lletgesa, lligams terrenals, restriccions socials, obligacions... les dones casades eren considerades poc atractives i sense cap mena d’interés sexual.
Aquesta paradoxa cultural del sexe i l’amor era difícil de resoldre, per no dir impossible. Una prostituta no estava ben considerada per casar-se, per tant, estimar seriosament una prostituta o casar-s’hi era confondre allò real amb allò irreal, trencar les regles. Una prostituta d’alta categoria que es casara canviava de ser yujo a jionna i deixava automàticament de ser atractiva. Per això no s’entenia que una dona volguera canviar a una categoria considerada més baixa.
La mort és el que posa fi a aquesta paradoxa. La literatura Edo està plena del motiu recurrent de la mort per amor, mostrant el buit entre l’ideal cultural i la vida real de les yujo.
Les geishes són un grup diferenciat dins les yujo. No podien vendre el seu cos, només entretenir clients. La diferència es mostra en el llaç. Si el duen lligat darrere, són geishes, si el duen davant, són yujo. Les geishes tenien un danna o protector (un “querido”, vaja) que les mantenia. En podien tenir tres o quatre al llarg de tota la seua carrera.
__________________________________________
